La meva història:

Si hagués de definir el món de la quiropràctica en una paraula, diria que és increïble.

Vaig descobrir aquest món amb 21 anys, ja fa 19 anys, quan encara no se sabia molt d’aquesta medicina a Espanya.

Als 17 anys vaig tenir un accident de trànsit. Vaig patir un fort impacte al cap, encara recordo el dolor intens que vaig sentir, vaig sortir del cotxe i vaig perdre el coneixement. En despertar, a banda del mal de cap (van haver de cosir-me una bretxa al front) vaig sentir tot el cos adolorit de cintura cap amunt…
Els metges van dir que m’havia lesionat unes vèrtebres al costat dret cervical, que a la llarga em donaria problemes, que amb els anys no em podria ajupir amb normalitat i que, per això, no es podia fer res.
Vaig estar unes 2 setmanes sense poder moure’m del llit i quan m’hi incorporava em marejava una mica. Cada matí m’aixecava angoixada i de vegades tenia vertígen.

No vaig dubtar a anar a massatgistes i físios. Vaig provar com a 4 o 5 professionals, i en un em vaig passar com un any i mig i, encara que alguns dies em trobava millor, aquest malestar mai no desapareixia. El dolor baixava una mica després del massatge, però la inflamació tornava perquè seguia tenint les vèrtebres desalineades. (S’havien de reposicionar perquè aquesta inflamació no tornés).
Vaig provar acupuntura, vaig provar de tot i ja havia perdut l’esperança de tornar-me a sentir bé si no fos a base de medicació.

He de reconèixer que la primera vegada que em vaig visitar a la clínica de la meva quiropràctica, la Dra. Ángela Olaru, el 2003, vaig ser obligada per la meva família, i sense cap gana. Ja no volia provar res més, m’havia deixat una fortuna sense cap èxit i, des de la meva ignorància, aquesta medicina la veia igual que les altres sense haver-la provat.
Simplement, us puc dir que són els millors diners que he invertit a la meva vida. La meva salut i la de les meves filles no tenen preu!

Al llarg dels darrers 19 anys em van diagnosticar un altre trastorn i una malaltia crònica, sense aparent solució excepte fàrmacs antiinflamatoris per pal·liar els símptomes. Afortunadament, la quiropràctica m’ha ajudat a curar-me de manera natural.

Reconec que el procés pot ser una mica més llarg, fins i tot, aprens a aguantar el dolor mentre vas millorant amb els dies sense haver d’inflar-te d’antiinflamatoris. Vaig començar a tenir un altre punt de vista perquè vaig aprendre moltes coses que van ajudar a curar el meu cos i fins i tot a conèixer-lo millor.
Us puc assegurar que hi ha remei sense haver de prendre tants antiinflamatoris o analgèsics, medicació que ajuda a pal·liar els símptomes, però perjudiquen altres òrgans.

El que és fonamental és que, ara com ara, amb 38 anys em trobo moltíssim millor que fa 19 anys. Vaig aprendre que les nostres males postures i la mala alimentació provoquen molts desajustos vertebrals i fins i tot malalties als nostres cossos.
Encara que avui dia hi hagi més coneixement en la meva generació vam créixer amb mals costums. És el nostre deure aprendre per poder ensenyar als nostres fills a no cometre els mateixos errors. I, perquè creixin el més sans possibles i portar-los sense dubtar a la quiropràctica sempre que es pugui!
És fascinant com tots els nostres nervis o conductes nerviosos, que es dirigeixen als nostres músculs i òrgans, passin per la columna!

Evidentment quan alguna vèrtebra està mal posicionada, oprimeix aquests conductes i, a llarg termini això ens donen problemes. Per això, cal donar prioritat a la columna! És fonamental perquè tot vagi bé al nostre cos.
Tot això ho he après amb l’Àngela i que quan et diguin sempre un no… no paris de buscar el sí!

Podria escriure sobre les moltes vegades que ens ha ajudat a mi, al meu marit i a les meves dues filles a curar-nos i sortir-ne sense necessitat de fàrmacs. A les meves filles les porto periòdicament des de quan van néixer. Però hauria d’escriure un petit llibre, ha, ha, ha…
Als meus familiars i amics els ho recomano sempre, els demano que si us plau vagin a visitar-se amb ella.

I bé, estic segura que hi ha molts professionals molt bons, però jo, no canviaria l’Àngela per ningú.

Ara com ara penso que el seu nom no és per casualitat.

Raquel